dimarts, 16 de desembre del 2014

Cyrano de Bergerac

Cyrano de Bergerac és una obra teatral escrita per Edmond Rostand i estrenada el 27 de desembre de 1897. Es tracta d'una comèdia heroica en cinc actes i en vers, que en la seva època va ser l'obra més popular del teatre francès, basada en la vida del dramaturg i poeta francès Cyrano de Bergerac. Els crítics la consideren una obra mestra i l'èxit més notable del teatre popular.


Cyrano és un home fort i valent, té totes les qualitats d'un home i alhora és extremadament sensible i dau a la paraula. També és un brillant poeta que expressa el seu amor per la bella Roxane a través de Christian, l'aposto soldat a qui ella mestressa. Cyrano és jactanciós i fanfarró, de geni viu però alhora enginyós i irònic, noble i orgullós. Un home que acaba seduint no pel seu físic sinó a través del pensament i la poesia.  Però amaga una ferida secreta que li turmenta: el seu agut sentit del ridícul, la seva lletjor i la seva susceptibilitat li han impedit ser estimat per Roxane. No obstant això, ja que la seva estimada mestressa a un altre, ell ajudarà al seu rival escrivint en el seu nom apassionades cartes d'amor.
A través de la paraula afilada. Finalment, el defecte de Cyrano (el seu gran nas) li fa ser més brillant, però li fa sofrir desmesuradament. I quan coneix a Christian, jove i maco, fabriquen un joc intel·ligent que va teixint un parany per als personatges. Un joc que consisteix a fer teatre dins del teatre. Suplantar personalitats, arribar a l'espectador de forma clara.




Edmond Rostand


Va ser un dramaturg francès que va tornar a les formes romàntiques en vers i va proporcionar excel·lents papers a diverses generacions d'actors. Va néixer a Marsella l'1 d'abril del 1868. 
Va seguir estudis de dret i al mateix temps va escriure una obra, Li Gant rouge (1888), així com un cert nombre de poesies, sense cap èxit.

Rostand va adquirir fama internacional amb Cyrano de Bergerac (1897), una brillant obra en vers basada en la vida d'un personatge real, que s'ha convertit en un clàssic teatral. El seu protagonista, un infortunat poeta amb un nas descomunal, ha estat interpretat per molts actors famosos, com el francès Benoît Constant Coquelin i els nord-americans Richard Mansfield, Walter Hampden, i José Ferrer. El seu temor al fracàs amb aquesta obra va ser tal que va arribar a reunir als seus actors uns minuts abans de la primera representació per demanar-los perdó per haver-los involucrat en una obra tan arriscada. A partir de l'entreacte la sala aplaudia dempeus i Rostand va ser felicitat per un ministre del govern després de la seva finalització lliurant-li la seva pròpia medalla de la Legió d'honor per felicitar-li afegint que tan solament s'està avançant lleugerament en el temps amb aquesta condecoració. L'obra va finalitzar amb vint minuts d'aplaudiment ininterromput per part del públic.

A l'hivern de 1918 l'epidèmia de la grip espanyola (que va causar més de 20 milions de morts a Europa) va acabar amb la seva vida.