Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924. Va ser un dramaturg, polític i poeta en la llengua catalana. Va presidir en els Jocs Florals de Barcelona de 1889. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: és traduïda a vuit idiomes i amb ella inicia la seva projecció internacional.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.
La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.
Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular.
La filla del mar és l'obra en què Guimerà exposa els mecanismes que funcionen a l'hora de conformar els límits i la perifèria d'una comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferència. La dinàmica del sacrifici, de l'asfíxia de l'alteritat. El seu nucli és l'aparença, la simulació, la identitat i l'encontre amb l'Altre. L'obra és una incitació a reflexionar sobre l'absència d'ancoratge identitari de l'extern en relació a l'actitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l'entremig, de l'espai entre, ni aquí ni allà, sempre fora de lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada