Narcís Oller

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època. És el primer gran novel·lista de la Renaixença catalana, considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista, gràcies a obres com La papallona, L'escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or , La bogeria o Pilar Prim. De formació romàntica, va ser decantant-se cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc.
Durant les dues primeres dècades del segle XX, l'escriptor es va dedicar bàsicament a la traducció de teatre i a la recopilació de contes escrits anteriorment. En el terreny teatral, va publicar ‘Teatre d’aficionats’, aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les. 

La filla del mar

La filla del mar es protagonitzada per l'Àgata, una noia orfe, trobada a la platja, que ningú sabia res sobre la seva família. L'acull una família, concretament es queda amb la Mariona i el seu oncle Cinquenes, i la crien des de ben petita. A la Mariona, la qual només es porten 4 anys de diferència, se l'estima com a ningú. Però ella, la Mariona no és del tot bona, ja que el seu enamorat Pere Martir, es un home que li agradaven molt les dones. i sempre tenia amb elles aventures, ho havien de tenir en secret perquè ella s'hi jugava la seva herència. En Cinquenes la tenia avisada, que amb en Pere Martir ni pensar-ho de ser el seu xicot. és per això que per amagar-ho van ficar a l'Àgata pel mig, aquesta noia marginada, diferent a les altres, tan expressiva, de sang heretge i sobretot lliure, a ser probablement el que va fer que en Pere Martir s'enamorés d'ella encara que tot hagués començat com un joc, on ell havia de "festejar" amb ella, per dissimular l'aventura amb la Mariona.
L'Àgata ja sabia com era ell, també ho sentir dir de la gent del seu entorn que era un home amb mala fama a l'hora d'estar amb dones.
Però aquest sentiment va acabant sent mutu.
Mariona, gelosa pel fet que estiguessin tan junts va deixar clar que ella i en Pere, s'estimaven i era el seu amor; Pere Martir negant-ho tot va declara el seu amor a l'Àgata.
Fins que, finalment la Mariona, abraçava a en Pere, perquè l'Àgata ho veiés i això va provocar que ella el matés, però les últimes paraules d'aquell home van ser dedicades al seu únic amor, Àgata.
Ella veient que s'havia equivocat es va llençar a la mar.
Aquesta història sí podria ser real, ja que es mostren sentiments sincers, problemes, discussions i sobretot el "triangle amorós".
Aquesta obra ha set agradable llegir-la, m'ha semblat molt realista, amés m'ha fet en recordar el final de Romeu i Julieta, perquè finalment la parella mor, perquè un no pot viure sense l'altre.
Apareixes personatges que poden ser perfectament actuals.

La veritat és que, m'hagués agradat que la història continués.