Pere Calders

Va néixer a Barcelona, el 29 de setembre de 1912 i mor el 21 de juliol de 1994, va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista,que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986.A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.

Parlar de Calders és parlar del gran exponent de la narració breu en català. És un contista d'excepció -àgil, imprevisible, subtil. Els seus contes, impregnats sovint d'un realisme màgic i misteriós, fan versemblant l'inversemblant.

Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955). L’any 1979 el muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom , sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l’humor, un extraordinari to líric.
De Calders convé destacar el seu estil literari "realisme màgic", doncs a partir d'un llenguatge senzill crea situacions inversemblants.