Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra, coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps ja que Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili. 
El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com, La plaça del Diamant (1962), que actualment pot llegir-se en més de vint idiomes.


Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència. És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit. 

"Mercé Rodoreda té un jardí. Viu en un jardí. El jardí d'aquesta gran escriptora no és només el jardí que un veu al final del viatge sentimental, gairebé amorós, que vam emprendre per veure-la, no és només el jardí que ella habita, tan orgullosa de la seva petita selva. El jardí de Rodoreda està ple d'altres flors de paper i misteri, l'aroma del qual han pogut aspirar els seus lectors des de 1937, data de publicació de la seva cinquena novel·la, Aloma, que ella vol considerar la primera, "perquè les altres, veritablement, eren tan dolentes...". Són flors màgiques, dramàtiques, musicals, interiors, que han crescut al llarg de totes les seves pàgines, buscant el perfum, el color d'una literatura en certa manera fantàstica, fins i tot dins del més palpable realisme."

Mor en 1983 a Girona i tres anys després es publica La mort i la primavera, la seva última novel·la, inacabada.